Del 6 al 9 de Juliol  Arsenal - Sala Marcel Oms 19H00

Dilluns 6 de Juliol

Les Mil i una nits

Les Mil i una nits són l’última part de la «Trilogia de la vida», després d’El Decameró i Els contes de Canterbury. D’aquests contes àrabs més famosos de l’islam medieval, Pasolini ha guardat una quinzena d’històries que se segueixen i coincideixen, tot formant la trama de nombroses aventures picants.Si les escenes eròtiques o les imatges un xic agosarades, afirmació d’una llibertat de costums més important al principi dels anys 70, semblen a vegades bastant moderades trenta-cinc anys després, aquesta pel•lícula no deixa de ser d’una virtuositat narrativa impressionant, en la qual es mesclen alguns episodis del recull oriental al voltant de la bella Zumurrud i del seu enamorat Nureddin. Tots els protagonistes es mouen en decorats naturals sumptuosos, i, amb el joc complex de les seves relacions amoroses i sexuals, dels seus coits refinats, complicats, violents i rituals, Pasolini ens fa sentir tota la fascinació que exerceixen sobre nosaltres. Himne alegre a l’amor, al desig i al sexe. Aquesta pel•lícula guardonada, el 1974, amb el gran Premi Especial del Jurat al Festival de Cannes.

Dimarts 7 de Juliol

Iphigenie (Iphigeneia) - versió francesa

Per a obeir a l’oracle, el rei grec Agamèmnon ha de fer un sacrifici als Déus perquè la seva armada, privada de vents favorables, pugui anar cap a Troia. La seva filla Ifigènia n’ha de ser la víctima innocent. Tot i això, Agamèmnon no dubta en ordenar el terrible sacrifici, tot ignorant les supliques de la seva esposa Clitemnestra. Així comença l’obra d’Eurípides que immortalitza la tragèdia dels Atrides.
Aquesta pel•lícula acaba la trilogia dedicada per Michael Cacoyanis als herois d’Eurípides, segons Electra i les Troianes. En proposar una nova lectura de l’obra del dramaturg grec, el director denuncia amb força la guerra eixida de la bogeria dels homes i en la qual la recerca del poder, la voluntat d’imperialisme, l’ambició i la venjança personals passen sobre la innocència i els valors humans.


Dimecres 8 de Juliol

Le Collier perdu de la colombe

La pel•lícula de Nacer Khemir, que relata l’època pròspera de la cultura àrab a l’Andalusia del segle XI, és una meditació poètica sobre aquesta època tota de dolçor, quan es prenia temps per viure, estimar, descobrir misteris, cal•ligrafiar la bellesa de les lletres. Narrador, poeta i cineasta alhora, Nacer Khemir ens proposa seguir el destí de tres protagonistes més preocupats amb viure els seus somnis que amb enfrontar una realitat decebedora. Així, el jove i maco Hassan vol saber al preu que sigui la significació de la paraula «amor», de la qual intenta cal•ligrafiar els seixanta termes que designen aquest concepte en la llengua àrab. Ho fa a prop d’un mestre que somia amb guanyar, de la seva banda, una partida d’escacs encetada des de fa anys amb un amic cristià que viu lluny. El petit Zin missatger de l’amor, creu, ell, als prínceps canviats en simis i ajudarà Hassan en la seva recerca d’una princesa de Samarcanda de la qual ha sublimat l’existència a partir d’algunes pàgines d’un llibre.

Dijous 9 de Juliol

Kaos, contes siciliens

Al final del segle XIX, uns pagesos volen matar el corb que han capturat. Un d’ells els convenç de deixar l’ocell escapar. S’enlaira, amb una campaneta al coll, vola per damunt de paisatges d’una bellesa sublima i fa de lligam entre tres històries, «L’autre fils», «Le mal de lune», «Requiem», epíleg en què Pirandello, en tornar a Agrigente, la seva ciutat natal, és acollit per la seva mare morta. Cada conte té la seva atmosfera pròpia, la seva llum diürna o nocturna, el seu propi poder màgic, l’escriptura magnífica dels germans Taviani en realitza la unitat estètica. Kaos és un seguit de somnis cinematogràfics on ens emporta la bellesa de les imatges i que, lluny de qualsevol folklore, penetren la visió mateixa de Pirandello sobre la seva Sicília natal.